"Mare, sóc gai!"

En el llibre recentment publicat "Mom, I'm Gay!" de Thai Ha Publishing Company, dos joves autors plantegen moltes preguntes perspicaces i freqüents quan la gent examina aquesta comunitat sovint considerada antinatural. Si l'homosexualitat no és contagiosa, per què la gent sent que el nombre d'homosexuals està augmentant? Això es deu al fet que les percepcions socials estan canviant en una direcció més positiva. Abans, els homosexuals havien de trobar maneres d'amagar-se i amagar-se, però avui, amb una societat més oberta, la gent es pot expressar més lliurement. La història de l'homosexualitat ha abastat milers, fins i tot desenes de milers d'anys d'història humana, des de l'època dels mites... 

Un llibre de coneixement comença amb una història mitològica: comença amb Ganimedes, fill de Tros el Gran, rei de Troia. El jove posseïa una aparença excepcionalment atractiva, captivant fins i tot els déus de l'Olimp. En els poemes supervivents d'Homer, Ganimedes és descrit com "el jove més bell de la terra", i la seva bellesa era tan impressionant que fins i tot Zeus, el senyor dels déus, va quedar commogut i captivat. Incapaç de contenir-se en veure la bellesa pura i innocent de Ganimedes enmig d'un ramat d'ovelles blanques immaculades, Zeus es va transformar en una poderosa àguila, utilitzant les seves urpes per segrestar el jove i portar-lo al cel. A partir de llavors, Zeus el va nomenar el seu coper. La bellesa del jove va omplir tots els déus que envoltaven Zeus d'una immensa alegria. 

Es creia que la societat grega antiga no tenia gènere. Es considerava que les persones joves i boniques "eren perseguides i estimades", independentment del gènere. Per descomptat, les relacions entre persones del mateix sexe també tenien les seves pròpies regles, sovint limitades a "homes adults i adolescents". El fet que Zeus atorgués la immortalitat a Ganimedes, permetent-li romandre per sempre en forma d'adolescent, va ser potser la millor manera de preservar legítimament el seu afecte pel noi. 

Tanmateix, aquest afecte va provocar la gelosia de la primera esposa de Zeus, Hera, que va desfermar la seva ira sobre el poble innocent de Troia causant nombrosos desastres naturals i plagues. Zeus va decidir transformar el jove en la constel·lació d'Aquari –el guardià de la copa– per evitar la gelosia d'Hera i alhora mantenir-lo al seu costat. Així, Ganimedes roman allà, somrient, servint el vi sagrat, i està protegit fins avui per les ales esteses de la constel·lació de l'Àguila. 

A l'era comuna, les relacions entre persones del mateix sexe estaven prohibides, per la qual cosa la llegenda de l'afer amorós entre Zeus i Ganimedes només s'esmentava breument o s'ignorava. En pintures que han sobreviscut, artistes amb fortes creences religioses sovint representaven Zeus segrestant Ganimedes de manera violenta. Tanmateix, aquells que en tenien més coneixements encara van transmetre la història de Zeus i Ganimedes com una història d'amor poètica i romàntica. 

Començar el llibre amb aquesta història mitològica és una manera que l'equip editorial assegura als lectors que el llibre es basa en fonts científiques i històriques de bona reputació, i que totes provenen d'històries reals que han passat i passen al nostre voltant. La història també ofereix una introducció suau i atractiva, en lloc de l'estil sec i rígid de molts llibres i documents existents sobre l'homosexualitat.

L'amor entre persones del mateix sexe probablement existeix a tot arreu; només és qüestió de si la gent el reconeix a temps.

La llengua vietnamita és increïblement rica; es pot pronunciar una frase amb dues o tres capes de significat. Tanmateix, aquesta creativitat i obertura encara són insuficients per al seu ús en diversos contextos. problema social modern.

Per exemple, quan es parla d'amor i relacions romàntiques, la societat vietnamita encara es limita a només dos termes: "masculí" i "femení". A més, el pensament oriental tradicional en general continua molt influenciat per qüestions d'intimitat i sexualitat. Gairebé s'ha convertit en un tema tabú per a molta gent. 

Fins i tot als llibres de text, les explicacions sobre sexe i gènere continuen sent molt generals, tot i que correctes, però àrides i difícils d'entendre. Si alguna cosa es discuteix de manera clara i específica, sempre s'etiqueta com a literatura obscena, contrària a la moralitat tradicional. Això és comprensible perquè les opinions socials encara no són prou obertes.

Dit això, per mostrar als lectors que, fins i tot amb el sexe, el tema de les relacions heterosexuals continua sent extremadament delicat, promoure i explicar les relacions entre persones del mateix sexe a la gent és una tasca encara més descoratjadora. 

Avui, nosaltres llegir el paperTant si mireu la televisió com una pel·lícula al cinema, trobareu paraules com "homosexual", "gai" i "efeminat" que apareixen amb freqüència. En algunes pel·lícules, on es retraten dos homes forts estimant-se, mantenint relacions sexuals i lluitant pel seu amor, els espectadors assenyalen la pantalla i exclamen: "Mireu, un home gai!". En altres programes de televisió, es representa un home vestit amb roba de dona i amb maquillatge extravagant per enganyar i robar, i el públic també assenyala la pantalla i diu: "Mireu, un home gai!".

Aleshores, quina és la veritable imatge d'un homosexual? I què significa ser anomenat homosexual?

La majoria dels vietnamites d'avui dia no poden distingir entre homosexuals, bisexuals o persones transgènere. Simplement veuen homes estimant homes, dones estimant dones, homes vestint-se com a dones, dones vestint-se com a homes, i generalment els etiqueten com a gais, homosexuals, efeminats, hermafrodites o fins i tot "híbrids" o "gais"...

Fins i tot les persones gais, quan se'ls pregunta, no saben per què se'ls diu gais o d'on prové la paraula lesbiana.

Les percepcions socials es formen a partir de la comprensió de les persones que viuen en aquesta societat. A l'obra "El vell Hac", l'escriptor Nam Cao va dir una vegada: "Per als que ens envolten, si no intentem entendre'ls intencionadament, només els veiem com a excèntrics, estúpids, avars, malvats i menyspreables..." Els homosexuals de la societat actual encara es consideren malalts i pervertits per la mateixa raó, perquè no s'han entès ni s'ha empatitzat amb ells.

Aquest llibre es va crear amb l'esperança que, tant si el lector és gai com si no, mostri una certa preocupació per les vides, els pensaments i els sentiments de les persones gais en general que existeixen a la societat en què viuen. El llibre pretén proporcionar als lectors el coneixement més bàsic, senzill però complet possible, de manera que quan se'ls pregunti, els lectors puguin respondre: "Entenc les persones gais, bisexuals i transgènere!" i, quan es trobin amb elles, cada lector pugui triar la manera més adequada de tractar-les.

Actualment, hi ha molt pocs relats registrats sobre l'homosexualitat a la història del Vietnam, però a través de la literatura oral, aquest fenomen ha continuat difonent-se com una història explicada per moltes classes socials, registrada en documents antics. 

A la societat colonial francesa, quan el terme "pede" va aparèixer per referir-se als homosexuals, els vietnamites creien cada cop més que era una "malaltia" estrangera, importada, portada pels occidentals, i que aquest fenomen no era inherent a la cultura vietnamita. Tanmateix, la realitat era força diferent del que la gent pensava. 

Històricament, els relats més destacats descriuen el rei Khai Dinh com a persona amb dotze esposes, però impotent i que no li agradaven les dones, preferint els homes. Durant la guerra del Vietnam, Saigon tenia 18 bars gais, tres bars de lesbianes, nombroses discoteques, cafeteries i saunes que atenien clients gais. 

Legalment, a l'abril de 1997, Reuters va informar sobre el primer casament entre persones del mateix sexe al Vietnam, celebrat a Ciutat Ho Chi Minh. El març de 1998, dues parelles del mateix sexe es van casar a Vinh Long, però les autoritats no van acceptar el seu certificat de matrimoni. Posteriorment, l'Assemblea Nacional va aprovar oficialment una regulació que prohibia el matrimoni entre persones del mateix sexe el juny de 1998. 

El 2002, el Ministeri de Treball, Invàlids i Afers Socials va demanar que l'homosexualitat s'inclogués entre els "mals socials" que calia eradicar, juntament amb la prostitució i l'abús de drogues. 

Deu anys més tard, el 2012, l'Assemblea Nacional Vietnamita va considerar per primera vegada si s'hauria de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe i va organitzar nombrosos tallers i reunions amb representants i experts per recollir opinions sobre el tema. Aquests són signes molt encoratjadors de canvis positius al Vietnam pel que fa a la protecció dels drets LGBTQ+. 

A l'antic Japó, l'homosexualitat era prevalent a l'exèrcit, entre els samurais i als monestirs. El Japó modern, amb noves formes d'art com l'anime i el manga, ara se centra en l'homosexualitat masculina, coneguda específicament com a yaoi o gei-comi (còmics gais) amb temes romàntics. 

La Xina ofereix diverses perspectives literàries sobre l'amor homosexual. La "Poesia del pic del plaer" de la dinastia Tang és un exemple principal d'obres escrites sobre sexualitat. Un altre aspecte destacable de la literatura tradicional xinesa és la importància de l'amistat entre persones del mateix sexe. Bai Juyi, per exemple, va ser un dels molts poetes que van escriure poemes lírics i romàntics sobre l'amistat entre homes, compartint lliçons de vida. Fins i tot els emperadors de la dinastia Han tenien un o més amants masculins. 

Xuan Dieu, considerat el rei de la poesia amorosa vietnamita, va escriure el poema "Amor masculí", que descriu una relació homosexual entre dos poetes francesos, Rimbaud i Verlaine. El poema "El mar", que representa els sentiments apassionats entre les imatges de les onades de l'oceà i la sorra daurada, també es creu que al·ludeix a un afecte ocult entre Xuan Dieu i el poeta Hoang Cat. 

L'escriptor Bui Anh Tan, amb la seva novel·la "Un món sense dones", considerada la primera obra vietnamita sobre l'homosexualitat, va guanyar el premi A en el concurs de novel·la i assaig "Per la seguretat nacional, per una vida pacífica". L'obra també va ser adaptada al cinema com a part de la sèrie de televisió "Policia criminal". També té obres com "Les - Una abraçada sense homes" i la novel·la històrica "Secrets de l'harem", que també tracten temes homosexuals. 

En el cinema vietnamita, moltes pel·lícules nacionals han començat a explorar la imatge dels homosexuals, com ara "The Ugly Girl", "Drifting", "Hotboy Rebellion" i "The Tomboy and the Effeminate Man"... Tanmateix, la majoria d'aquestes pel·lícules retraten personatges secundaris, homes gais efeminats, com a excessivament femenins o perseguint obertament altres homes per aconseguir un efecte còmic, sense reflectir amb precisió la realitat dels homosexuals i rebent crítiques públiques. D'altra banda, pel·lícules com "Brilliant Kisses" i "To Be Continued Tomorrow" exploren la imatge de joves gais que s'atreveixen a estimar, s'atreveixen a viure i s'atreveixen a sacrificar-se pel seu amor, presentant una perspectiva molt positiva als ulls de la societat. 

El llibre també relata els viatges, les carreres, els reptes i el coratge de persones famoses d'arreu del món que es van atrevir a trobar-se a si mateixes, com el compositor Txaikovski, la primera ministra islandesa Johanna Sigurdardotti, l'actriu Ellen DeGeneres, el cantant Ricky Martin i la cantant Lady Gaga... Són històries molt significatives per a aquells que volen trobar el seu veritable jo. 

Nguyen Ngoc Thach: Fa molts anys, quan la premsa informava sobre les persones gais i transgènere al Vietnam, sempre presentava aquestes coses... Tuc Estany Sovint s'associa amb mals socials, robatoris, violacions, assassinats, etc. En els darrers anys, a mesura que l'opinió pública s'ha obert més a la comunitat LGBT, s'ha proporcionat informació més positiva; no obstant això, encara hi ha una quantitat considerable de desinformació que causa confusió a aquells que la reben. Actualment, tot i que els grups i organitzacions LGBT al Vietnam proporcionen materials relacionats amb aquest tema, la majoria són autocompilats i distribuïts en esdeveniments específics. A les prestatgeries del Vietnam encara falten fins i tot els llibres de coneixement LGBT més bàsics. En aquest context, Thach i Dung van decidir col·laborar i presentar el llibre "Mom, I'm Gay!" als lectors, amb l'objectiu de proporcionar-los la informació que faltava.

Nguyen Ngoc Thach: Els temes de l'homosexualitat, la prostitució i el transsexualisme no han estat explorats fins ara per molta gent, o si s'han explorat, no han aprofundit en els aspectes més autèntics. Aquests temes s'han convertit de sobte en tabús i temes sensibles a la literatura vietnamita. Tanmateix, dins d'aquest món de tabús, hi ha històries que fan reflexionar sobre el destí de la humanitat. És per això que Thach va triar aquest tema per explorar, amb l'objectiu de compartir les històries més verídiques sobre un món que molta gent desconeix.

Per descomptat, quan s'escriu sobre el tema de l'homosexualitat, els directament implicats poden explicar una història més autèntica, reflectint la psicologia, els sentiments, els desitjos i el dolor d'algú de la comunitat. I és precisament aquesta autenticitat la que facilita que els lectors es connectin amb el que escriuen.

Nguyen Ngoc Thach: Anteriorment, un home em va enviar un missatge molt llarg on compartia la seva història de com va conèixer i acceptar l'orientació sexual del seu fill, juntament amb un agraïment per ajudar-me a entendre més sobre l'homosexualitat i el món en què viu el seu fill. Després de llegir aquestes paraules, vaig plorar, en part per emoció i en part perquè mai vaig imaginar que el que havia escrit pogués aconseguir un resultat tan significatiu. Aquesta és la motivació més gran per a mi per continuar explicant històries de diferents destins dins de la comunitat LGBT. 

Nguyen Ngoc Thach: Thach és una persona normal com tothom, que treballa i s'enfronta a moltes coses a la vida. L'única diferència és que Thach té més històries que altres. Quan sent o presencia una determinada situació, se sent obligat a escriure-la en una història completa i compartir-la amb els lectors. Es pot dir que cada personatge de les seves obres encarna una part de la personalitat de Thach.  

PV: En el futur, té previst Thach continuar centrant-se en temes socials candents? 

Nguyen Ngoc Thach: Després de "Mom, I'm Gay!", Thach acaba de publicar una col·lecció d'assajos titulada "Twenty-Five Years of Uncertainty" (Vint-i-cinc anys d'incertesa), que mostra una perspectiva diferent dels joves sobre la vida contemporània. Els seus propers projectes inclouen provar sort com a guionista de diverses pel·lícules, a més d'acabar el manuscrit d'una col·lecció de contes que es publicarà a principis de l'any que ve.